«‘Projecte Malva’ llança una campanya per desestigmatitzar les dones que consumeixen drogues»: notícia de Xarxanet

La violència de gènere i la drogoaddicció són els principals àmbits d’actuació de la Fundació Salut i Comunitat (FSC), especialment els casos on ambdós fets estan presents, ja que, al llarg del temps, han comprovat com s’ha incrementat la incidència i la correlació. Segons Ana Burgos, coordinadora del ‘Projecte Malva’, i membre de la fundació, “l’ús de drogues de les dones respon molt més a suportar els malestars de gènere i fer front als dolors”.

Superar-ho no és tasca fàcil, atès que actualment la gran majoria de campanyes i instruments que s’ofereixen per fer front a l’addicció, solen estar estretament enfocades en la figura de l’home. “L’àmbit de drogues està molt masculinitzat, el consum respon molt més a les expectatives de la masculinitat d’assumir riscos”, detalla Burgos.

El ‘Projecte Malva’ forma part dels projectes de la línia de Drogues i Gènere de la fundació, iniciat l’any 2000 arran de la detecció que varen realitzar d’una taxa elevada de violència de gènere, en l’àmbit de la parella o exparella, de les dones que accedien als seus serveis d’atenció. L’objectiu principal amb el qual va ser fundat és el de conscienciar i visibilitzar els problemes que poden derivar-se del consum d’estupefaents, així com donar visibilitat a la violència familiar i prevenir els casos en col·lectius vulnerables.

“Quan una dona consumeix socialment, suposa un desviament de la feminitat, del que s’espera d’ella, i li recauen molts estigmes”, explica Burgos. El que busca la ‘Campanya Malva 2022’ que la societat identifiqui com a problema el càstig sever a les dones i apostar per les polítiques públiques i abordatges per incorporar la perspectiva de gènere en l’àmbit de les addiccions i la rehabilitació d’aquestes.

‘Campanya Malva 2022’, en lluita per l’eliminació dels estigmes socials de gènere

Enguany, la ‘Campanya Malva 2022’ porta per títol ‘Desestigmatitza les dones que consumeixen drogues’, una acció en la qual, clarament, l’entitat deixa palès que vol continuar lluitant per un fet que cal revertir i pel qual fa anys que mouen fitxa.

La base fonamental de l’acció és aconseguir aplicar la perspectiva de gènere, tant en la prevenció i atenció com en el tractament del consum de drogues i l’addicció sense substàncies. La desigualtat de gènere afecta exponencialment aquest àmbit, el qual sol ser atribuït al gènere masculí.

Una campanya que busca implantar la perspectiva de gènere

Per fomentar la perspectiva de gènere, la campanya proposa quatre estratègies per poder fer més fàcil aquest camí. Per una banda, visibilitzar el consum de les dones sense judici ni càstig social. L’entitat destaca que moltes consumidores opten per fer-ho d’amagades al domicili en sentir-se jutjades per la societat, especialment per l’atribució comuna de malnoms com mala dona o fracassada.

En segon lloc, qüestionar la sobremedicalització de les dones i incorporar models biopsicosocials i feministes a la pràctica terapèutica. Segons indica la Fundació, les dones que solen demanar ajuda tenen més números que el seu problema sigui categoritzat de patologia davant al cas d’un home i, per conseqüència, li receptin molts més fàrmacs. “Arribes amb un problema de violència, depressió, ansietat, i la resposta mèdica tendeix a ser la sobremedicalització”, expressa Ana Burgos.

Aquest fet és comú que derivi a una addicció a psicofàrmacs per part de la població femenina, una problemàtica invisibilitzada perquè, en definitiva, són drogues amb recepta. “La sobremedicalització també és una forma de control de la dona”, afirma la coordinadora del ‘Projecte Malva’.

Transversalitzar la perspectiva de gènere en els recursos de prevenció i intervenció a les addiccions és el tercer focus d’operació. Argumenten que les ajudes a la drogodependència estan pensades per a una mirada androcèntrica, és a dir, posant al centre l’home i invisibilitzant la figura de la dona.

De fet, decidir-se o no per iniciar una teràpia seria un dels principals obstacles que genera l’estigmatització. Segons xifres de l’Observatori Espanyol de les Drogues i les Addiccions (OEDA), el 82% dels pacients que van ser admesos en tractaments per abús de substàncies o dependència el 2020 van ser homes.

Finalment, donar respostes interseccionals davant les barreres d’accés i permanència als recursos per qüestió de gènere, origen o classe social. El quart factor de risc rau, precisament, en posar determinades expectatives en la vida de la dona, jutjant-la pel gènere, entre altres; omplint-la d’estereotips i de vivències que han de complir, com ser mare. Per aquest fet, moltes d’elles poden acabar abandonant els tractaments en veure’s incapaces.

Més de vint anys de projecte

Des de l’organització ja treballen en diverses accions dins aquestes quatre línies per desestigmatitzar les dones que consumeixen drogues i contribuir a proporcionar ajudes i acompanyament sense prejudicis ni estigmes. Segons Ana Burgos, el focus principal rau en la formació de les professionals en perspectiva de gènere. Actualment, el gruix de les actuacions se centra en la formació, sensibilització i divulgació sobre la mirada de gènere i drogues.

“S’han de fer unes normatives amb perspectiva de gènere amb personal format i una conscienciació social molt gran perquè les dones no tinguin por a demanar ajuda”, reivindica Burgos. Afirma que les dones arriben molt més deteriorades als serveis d’atenció, demanen ajuda tard per aquesta por a la culpabilització i als càstigs que amb una mirada de gènere es revertirien.

La d’enguany no és l’única campanya que ha promogut per incorporar la perspectiva de gènere en aquest àmbit. Per exemple, el 2021 va adreçar la campanya a tenir en compte la dona a la ludopatia. A banda, la Fundació també ofereix activitats enfocades a professionals i estudiants per promoure’n la conscienciació i sensibilització, trobades, ponències i, fins i tot, una biblioteca virtual on es recullen campanyes, informes i elements relacionats d’interès.»