[Més avall en català]
Este 8 de marzo, Día Internacional de las Mujeres, desde el Departamento de Prevención de Fundación Salud y Comunidad queremos hablar de #PsicofármacosyGénero y cuestionar una tendencia en aumento: la medicalización de los malestares de género, la patologización de lo asociado a lo femenino y la prescripción excesiva de psicofármacos a las mujeres. Los proyectos que conforman la línea Drogas&Género y otros afines que integran el Departamento (Proyecto Malva, En Plenas Facultades, Observatorio Noctámbul@s, Lasdrogas.info, Connecta i Actua + otras iniciativas de investigación y prevención) queremos manifestar lo siguiente:
El Estado español está a la cabeza internacional en el consumo de psicofármacos como ansiolíticos y antidepresivos, lo cual nos hace pensar en un contexto neoliberal donde las desigualdades sociales van en aumento y en el que se están dando soluciones individualizadas y farmacológicas a problemas colectivos, sociales y estructurales. Si, además, le aplicamos una mirada feminista a esta problemática, comprobamos cómo hay un fuerte sesgo de género tanto en el uso como en la prescripción médica de estas sustancias psicoactivas legalizadas: en todos los grupos de edad afecta de manera desproporcionada a las mujeres.
Por una parte, hay una prevalencia mayor de diagnósticos de depresión y ansiedad en las mujeres, que están, en muchos casos, relacionados con los malestares de género inherentes a la socialización patriarcal (infravaloración, sobrecarga mental, cosificación…) y con las numerosas formas de violencia machista recibidas desde la infancia.
Por otra parte, a mismo diagnóstico, edad y uso de los servicios sanitarios, las mujeres tienen un 50% más de probabilidades de recibir una prescripción de un psicofármaco, ya que sufren una fuerte patologización y un sobrediagnóstico de trastornos como, por ejemplo, el TLP. El Trastorno Límite de la Personalidad, como nos advierten psicólogas feministas, se está convirtiendo en un cajón desastre para encasillar y sancionar todo aquello que se aleja de la norma de la feminidad tradicional, especialmente aquello que resulta disruptivo ante ojos ciegos a las desigualdades de género. Además, los psicofármacos son sustancias coherentes con las expectativas de la feminidad: silencio, desconexión… por lo que no nos sorprende que, también desde el sistema sanitario, se reproduzcan estas desigualdades.
Ante este panorama, insistimos en la necesidad de incorporar la perspectiva crítica feminista en la prevención y el abordaje del uso de psicofármacos para entender los diferentes patrones de consumo, las motivaciones de inicio y de permanencia en los mismos, las causas estructurales, desigualdades y relaciones de poder que marcan su uso y su prescripción.
Hoy, 8 de marzo, y todos los días: trabajemos por un abordaje feminista del uso de todas las drogas, legalizadas o no.
____
Aquest 8 de març, Dia Internacional de les Dones, des del Departament de Prevenció de Fundació Salut i Comunitat volem parlar de #PsicofàrmacsiGènere i qüestionar una tendència en augment: la medicalització dels malestars de gènere, la patologització d’allò associat a la feminitat i la prescripció excessiva de psicofàrmacs a les dones. Els projectes que conformen la línia Drogues&Gènere i altres afins que integren el Departament (Projecte Malva, En Plenes Facultats, Observatori Noctàmbul@s, Lasdrogas.info, Connecta i Actua + altres iniciatives de recerca i prevenció) volem manifestar el següent:
L’Estat espanyol està al capdavant internacional en el consum de psicofàrmacs com ara ansiolítics i antidepressius, la qual cosa ens fa pensar en un context neoliberal on les desigualtats socials van en augment i en el qual s’estan donant solucions individualitzades i farmacològiques a problemes col·lectius, socials i estructurals. Si, a més, apliquem una mirada feminista a aquesta problemàtica, comprovem que hi ha un fort biaix de gènere tant en l’ús com en la prescripció mèdica d’aquestes substàncies psicoactives legalitzades: en tots els grups d’edat afecta de manera desproporcionada a les dones.
D’una banda, hi ha una major prevalença de diagnòstics de depressió i ansietat en les dones, que estan, en molts casos, relacionats amb els malestars de gènere inherents a la socialització patriarcal (infravaloració, sobrecàrrega mental, cosificació…) i amb les múltiples formes de violència masclista rebudes des de la infància.
D’una altra banda, amb un mateix diagnòstic, edat i ús dels serveis sanitaris, les dones tenen un 50% més de probabilitats de rebre una prescripció d’un psicofàrmac, ja que pateixen una forta patologització i un sobrediagnòstic de trastorns com, per exemple, el TLP. El Trastorn Límit de la Personalitat, tal com ens adverteixen psicòlogues feministes, s’està convertint en un calaix de sastre per a encasellar i sancionar tot allò que s’allunya de la norma de la feminitat tradicional, especialment allò que resulta disruptiu per a ulls cecs a les desigualtats de gènere. A més, els psicofàrmacs són substàncies coherents amb les expectatives de la feminitat: silenci, desconnexió… pel que no ens sorprèn que, també des del sistema sanitari, es reprodueixin aquestes desigualtats.
Davant aquest panorama, insistim en la necessitat d’incorporar la perspectiva crítica feminista en la prevenció i l’abordatge de l’ús de psicofàrmacs per a entendre els diferents patrons de consum, les motivacions d’inici i de permanència, les causes estructurals, desigualtats i relacions de poder que marquen el seu ús i la seva prescripció.
Avui, 8 de març, i tots els dies: treballem per un abordatge feminista de l’ús de totes les drogues, legalitzades o no.
